TwitterFacebookYoutubeRSS

Festa del Grito

Des de l'any 2005 la vila celebra la Festa del Grito, una diada per commemorar la independència de Mèxic. Aquesta activitat s'ha consolidat per als mexicans residents a Catalunya com una de les millors festes pàtries mexicanes dels Països Catalans, en part perquè se celebra a la població natal de Jaume Nunó i Roca, compositor de l'himne nacional Mexicà. La festa també enforteix l'agermanament de la nostra vila amb San Luis Potosí, la població on va néixer Francisco González Bocanegra, l'autor de la lletra de l'himne.

Aquesta diada, que se celebra el dissabte més proper al 16 de setembre (dia del "Grito de Dolores", fet que va desencadenar la independència de Mèxic), inclou diverses activitats durant tot el dia com ara una fira de productes d'artesania i alimentació mexicana, conferències, exposicions, tallers infantils, actuacions musicals i balls tradicionals, mariachis i, evidentment, "El Grito de Independencia" a càrrec del/la Cònsol del Consolat General de Mèxic a Barcelona. La voluntat és que tots els assistents puguin assaborir una mescla del més representatiu de les celebracions mexicanes tradicionals.

Actualment, molts santjoanins i santjoanines i també mexicans i mexicanes vinguts d'arreu de Catalunya gaudeixen d'una diada de germanor tot celebrant la unió dels dos pobles. L'activitat és organitzada per l'Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses, amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, el Consolat General de Mèxic a Barcelona, el Consell Comarcal del Ripollès, Mexcat, Casa Amèrica Catalunya i AB-InBev Corona. 

 

grito-17-sant-joan-de-les-abadesses

  

  


 

Salvador Moreno Manzano, l'impulsor

Salvador Moreno Manzano, l'impulsor de la Festa del GritoSalvador Moreno Manzano (Orizaba, Mèxic, 1916 — Ciutat de Mèxic, 1999) va ser un músic i artista mexicà que va tenir una relació molt estreta amb Catalunya -especialment amb Barcelona i amb el nostre poble-, on va residir-hi des de 1955 i fins poc abans de morir. Es va formar a Mèxic amb Carlos Chávez i, més tard, amb Cristòfor Taltabull. Entre el seu repertori hi trobem lieder i peces per a piano i també és autor de l'òpera Severino (1961), amb què va debutar el tenor Plácido Domingo al Liceu el 1966. Va treballar intensament en la promoció cultural hispanomexicana, va formar part, entre d'altres, de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, i va fer exposicions de pintura a Mèxic, Barcelona i Sant Joan de les Abadesses.

També fou l'impulsor dels primers actes en homenatge a Jaume Nunó. L'any 1968 Moreno va dir en una entrevista a El Correo Catalán que caldria promoure la col·locació d'una placa commemorativa a la casa natal del compositor del seu himne nacional. Mica en mica, el projecte va adquirir més importància i, a més de la placa, es va apostar per la construcció d'una font dedicada al compositor. Però hi havia un gran inconvenient en aquesta proposta, ja que les relacions diplomàtiques entre Mèxic i l'Estat Espanyol eren nul·les en aquell moment, però Salvador Moreno tenia contactes en el Comitè Bilaterial Espanya-Mèxic, presidit per Clemente Serna. D'aquesta manera, i gràcies a la intervenció de Moreno, es va poder portar a terme la construcció de la font a la plaça Abadessa Emma, popularment coneguda com plaça dels Mexicans.

Les restes de Salvador Moreno, que va morir el 1999 a Mèxic, reposen al cementiri de Sant Joan de les Abadesses a petició pròpia. Durant l'any 2016, en motiu del centenari del seu naixement, es realitzen diversos actes de commemoració a Sant Joan de les Abadesses i a Barcelona.

0
0
0
s2smodern
Comparteix Sant Joan
powered by social2s

Casal de Jubilats i Pensionistes

L'Associació de Jubilats i Pensionistes és una entitat autònoma que actualment compta amb 630 socis. Va ser fundada l'any 1990 i el seu primer president va ser el Sr. Manel Bermúdez, que va exercir el càrrec fins al 2006. Des de llavors i fins al 2012 el president va ser el Sr. Gerard Costa i el relleu el va prendre la Sra. Carmina Serrat.

Des del 2012, la composició de la junta de l'associació és la següent:
Presidenta: Carmina Serrat i Bartrina
Vicepresidenta: Maria Picola i Puigvert
Secretari: Josep Miquel i Rigau
Tresorer: Lluís Bassaganya i Font
Vocal: Joan Picart i Folcrà
Vocal: Robert Miguel i Miguel
Vocal: Esteve Camps i Clota
Vocal: M. Teresa Monclús i Marquès
Vocal: Josep Bosc i Canal

Palmas

Associació de Jubilats i Pensionistes
Presidenta: Carmina Serrat
Casal Social Jaume Nunó - El Palmàs 
C/ Jaume Nunó, 4
Telèfon: 972 722 136
Correu electrònic: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.


Notícies del Casal de Jubilats

Activitats anuals del Casal de Jubilats

Consell de la Gent Gran de Catalunya

0
0
0
s2smodern

Postal de Dolores a Christine. Filles de Jaume Nunó


Postal de Dolores a Christine (filles de Jaume Nunó)
Terrassa, 1 d’abril de 1906

postal

 

Estimada germana. Finalment he rebut de Sant Joan de les Abadesses nou postals amb la fotografia de la casa on va néixer el pare i te n’envio una d’elles. En els pròxims dies n'enviaré una altra a Mrs. Nunó i a James. Segur que aquesta foto no és el que vosaltres us imaginàveu, però no ha estat possible fer-la millor ja que el carrer és molt estret i han hagut de fer la foto de costat. Al balcó de les golfes hi ha unes quantes panotxes de blat de moro posades a assecar, costum típic dels pobles petits i, tot i que Sant Joan ha millorat en molts aspectes, en d’altres no ha canviat massa des que els nostres avantpassats vivien allà.
La filleta dels actuals llogaters apareix a la porta de la casa, ja que suposo que va sortir just en el moment que es feia la fotografia i hi roman amb una actitud petrificada. Avui és Diumenge de Passió i les campanes de l’església criden la gent al sermó. Com que ja gairebé no em queda espai en blanc, et deixo i marxo cap a l’església.
Adéu-siau, amb amor,
La teva germana,
Dolores Nunó

Més informació:
0
0
0
s2smodern

Jaume Nunó i Roca. Autor himme de Mèxic


Jaume Nunó i Roca (1824-1908)

L'autor de l'himne de Mèxic va nèixer a Sant Joan de les Abadesses, per aquesta raó, diferents vincles uneixen Sant Joan amb el poble mexicà.
 
Nunó va començar els estudis musicals de la mà del seu germà Joan, organista del monestir de Sant Joan de les Abadesses. Va prosseguir els estudis a Barcelona, on ingressà al cor de la Catedral i, al cap d’un temps, va rebre una beca per acabar-se de formar a Itàlia. La seva vinculació a les bandes militars el va portar a Cuba i poc després a Mèxic, on va guanyar, l’any 1854, el concurs per a la composició de la música de l’himne nacional mexicà.

A causa de la complicada situació política de Mèxic de mitjans segle XIX, es va instal·lar als Estats Units, primer a Nova York i després a Buffalo, on va dirigir diverses orquestres, companyies d'òpera i entitats corals, i on va exercir la docència. Després de ser redescobert, Mèxic li va tributar un gran homenatge. Les seves restes descansen a la Rotonda dels Homes Il·lustres de Mèxic.
 

BIOGRAFIA

Naixement i estudis

Jaume Nunó Roca va néixer a Sant Joan de les Abadesses el 7 de setembre de 1824. Era fill de Francesc Nunó i Magdalena Roca, membres d’una família de teixidors amb alguns antecedents musicals: el seu germà, Joan Nunó, que va ser organista al monestir, i el seu oncle-avi, Josep Nunó, que va ser compositor de cambra de Ferran VII. Al poc temps de traslladar-se a Barcelona, va quedar orfe i el seu oncle Bernat es va fer càrrec d’ell. Va ingressar al cor de la Catedral de Barcelona i, donada la seva bona predisposició per la música, se li va concedir l’oportunitat de viatjar a Nàpols a estudiar amb l’operista Saverio Mercadante. 

Viatge a Cuba i estada a Mèxic

En tornar d’Itàlia, Jaume Nunó va viure uns anys a Terrassa i Sabadell dirigint orquestres i bandes locals fins que, l’any 1851, va ser nomenat director de la Banda del Regiment de la Reina i va viatjar amb aquesta formació a Cuba, en aquella època encara colònia espanyola. Allà va conèixer el general Antonio López de Santa Anna, que es dirigia cap a Mèxic per ocupar el càrrec de president. En vista de les bones aptituds de Nunó, Santa Anna li va oferir el càrrec de director general de les bandes militars mexicanes, amb el rang de capità i un sou excel·lent. 

L’Himne Nacional de Mèxic

Al poc temps d’arribar a Mèxic, es va convocar un concurs per posar música als versos de Francisco González Bocanegra, confeccionant així el nou himne mexicà. Nunó es va presentar de forma anònima per tal d’evitar que la seva obra fos avaluada amb prejudicis i, el 12 d’agost de 1854, va ser declarat vencedor del certamen. L’himne es va estrenar el 15 de setembre de 1854 en una celebració fastuosa a la Ciutat de Mèxic. Tot i així, el seu èxit va ser breu, ja que el govern de Santa Anna va ser enderrocat a principis del 1855 i la posició de Nunó, pròxima al govern, el va obligar a emigrar als Estats Units.

L’adéu a Mèxic i vida als Estats Units

Després de marxar de Mèxic va passar 15 anys vivint a Nova York i fent gires per Amèrica dirigint companyies d’òpera, acompanyant destacats solistes que venien d’Europa. Els baixos salaris i els viatges extenuants van fer que, per recomanació de l’editor G. Schimer, decidís instal·lar-se a la ciutat de Buffalo, prop de les cascades del Niàgara, per dedicar-se a la docència musical. Durant aquests anys, Jaume Nunó va convertir-se en un respectat membre de la comunitat musical, va fundar nombrosos cors i va dirigir vàries societats filharmòniques. 

La família

Abans de marxar cap a Amèrica, Nunó va estar casat amb Dolores, vídua de Taló, i d’aquesta unió en va néixer una filla, Dolores Nunó, que també es va dedicar a la música. Un cop a Buffalo, el 1873, es va tornar a casar amb Kate Cecilia Remington, amb la qual va tenir tres fills: Cecilia (que va morir sent un infant), Christine (que va ser una infermera condecorada durant la Segona Guerra Mundial) i James Francis (que es va dedicar als negocis). Únicament aquest últim va tenir descendència i, avui dia, encara hi ha descendents directes d’en Jaume Nunó (tot i haver perdut el cognom): Edwin B. Cragin, el seu besnét. 

El retrobament de Nunó

Durant l’Exposició Pan-Americana que es va celebrar a Buffalo el 1901, un periodista mexicà es va sorprendre en llegir en una placa “James Nunó - Studio”. Com la majoria de mexicans, el periodista suposava que Jaume Nunó, de qui no es tenien notícies des de 1864, era mort. Quan el president Porfirio Díaz va saber la notícia del retrobament de Nunó, el va convidar a visitar Mèxic. La rebuda va ser colossal i, durant unes setmanes, el mestre va ser el personatge més important de Mèxic. Uns anys més tard, el 1904, amb motiu del cinquantenari de la composició de l’himne, Nunó va tornar a visitar Mèxic. 

La mort i el doble enterrament

El 18 de juliol de 1908 Jaume Nunó moria a Bayside, Nova York, als 83 anys. La seva mort va ser notícia tant a Mèxic com a Nova York i va ser enterrat a Buffalo. L’any 1942 el Govern Mexicà va reconèixer la transcendència de la figura de Nunó i va fer exhumar les seves despulles per a dipositar-les a la Rotonda de las Personas Ilustres de la Ciutat de Mèxic, on hi reposen molts prohoms de la història de Mèxic. Jaume Nunó és l’únic estranger que reposa en aquest cementiri.


Més informació:

Agermanament entre Sant Joan de les Abadesses i San Luís Potosí

Postal de Dolores a Christine. Filles de Jaume Nunó

Exposició Mestre Jaume Nunó

0
0
0
s2smodern

Exposició Jaume Nunó

El Palmàs acull una exposició permanent de Jaume Nunó i Roca, compositor de l'himne mexicà. L'edifici és la seva casa natal, motiu pel qual se li ha dedicat una extensa exposició on s'hi pot trobar informació del mestre. A més, a la segona planta hi ha l'Auditori Jaume Nunó, una sala per fer audicions, xerrades i conferències.  

nuno-palmas-01

Fotografia de Jaume Nunó, situada a l'entrada del Palmàs pel carrer que porta el nom del mestre
postal-palmas-01

Postal de Dolores a Christine, filles de Nunó, amb l'explicació de la casa pairal El Palmàs al costat

himne-palmas-01 Detall de l'himne de Mèxic, situat a la paret de l'escala del primer al segon pis del Palmàs
auditori-palmas-01 L'Auditori Jaume Nunó, situat al segon pis del Palmàs
nuno-palmas-04 Fotografia del compositor de l'any 1864 a Mèxic
grup-palmas-01
Jaume Nunó envoltat dels organitzadors del seu homenatge, l'any 1901
nuno-palmas-02 Nunó en una fotografia publicada al New York Times el dia de la seva mort, el 18 de juliol de 1908

 
  


Més informació:

 

 

0
0
0
s2smodern