TwitterFacebookYoutubeRSS

Cultura i tradició

Ball dels Pabordes

pabordesÉs, sens dubte, l'acte més destacat de la Festa Major. Es balla només el diumenge i el dilluns de Festa Major a la Plaça Major o bé en ocasions molt especials. Rarament es balla fora de la vila.

De caràcter senyorívol i molt elegant, 4 parelles ballen de les quatre parts que configuren la dansa. L'origen del Ball de les Pabordes és incert. Segurament va néixer lligat al culte religiós, ja que antigament era comú que es ballés dins de les esglésies com a ofrena a la divinitat. 
Quan es va prohibir ballar a dintre de les esglésies, el Ball dels Pabordes va sortir al carrer i va patir un procés de degradació que va portar a que l'any 1945 es restaurés i es recuperés el seu caràcter senyorial.

pabordessL'any 2011, en el marc de la Festa Major, l'Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses rep el diploma que acredita el Ball dels Pabordes de Sant Joan de les Abadesses com a Element Festiu Patrimonial d'Interès Nacional, fet que l'inclou en el catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya.
Han fet entrega de la distinció el Sr. Lluís Puig i Gordi, director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, conjuntament amb el Sr. Antoni Baulida i Casadellà, director de Serveis Territorials de Cultura a Girona.

 

Llegenda i mite del comte Arnau

És un autèntic exemple de senyor feudal que maltractava els seus vassalls, defraudava la soldada als mossos i seduïa les donzelles. Es diu que les escales excavades a la roca que pugen al santuari de Montgrony, a Gombrèn, les va fer construir el Comte i després no va pagar el sou que havia promès als jornalers. Una versió més recent de la llegenda conta que el Comte Arnau, per una mina molt profunda que travessava les muntanyes, venia a veure a l'abadessa del monestir de Sant Joan, a qui va raptar una nit. Quan va morir, va ser condemnat a córrer eternament i sense descans sobre el seu cavall de flames i seguit per una canilla de gossos per les muntanyes de la Serra Cavallera. Les nits de tempesta, voltat de clapits de gossos, esparvera els pagesos i la gent que es troba a la muntanya.

La llegenda nasqué de la cançó, que devia ser composta cap als segles XVII o XVIII. La cançó va fer d'aglutinadora de tot un substrat llegendari previ. No fou fins a la meitat del segle XIX quan els primers homes de la Renaixença descobririen la cançó i la llegenda que, amb les seves recreacions literàries, li donaren una nova vida i convertiren la llegenda en un mite: el Mite del Comte Arnau.

gorgLes Bruixes i el gorg de Malatosca

Prop del Molí de Malatosca, a Sant Joan de les Abadesses hi ha una gorga que se'n diu de les Bruixes, perquè hi havien fet estada. Un dia van cridar una llevadora de la vila perquè una d'elles havia de tenir una criatura. En paga dels seus serveis, van donar-li una faldada de llenties, i la llevadora, tota enrabiada, va llençar-les Ter avall. L'endemà, quan es va posar el davantal, va adonar-se que una llentia li havia quedat encastada i s'havia convertit en or.

Personatges rellevants

 - Eusebi Bertrand Serra (1877-1945) Fill adoptiu (1909). Industrial del sector tèxtil i polític. Fou un dels fundadors del partit de la Lliga Regionalista i fou escollit diputat a Corts pel districte de Puigcerdà entre 1907 i 1923. Durant aquests anys, tingué un paper decisiu en les gestions per a la construcció del pont nou. També impulsà la construcció de la carretera de la collada de Toses i de la línia de ferrocarril entre Ripoll i la Tor de Querol.

- Jaume Espona Brunet (1888-1958) Fill adoptiu (1955) i medalla d'or de la Vila a títol pòstum (1972). Industrial i mecenes. A partir de 1921 dirigeix la  fàbrica de filatura que el seu pare havia instal·lat al Molí Gros a finals del segle XIX.  Amb el seu patrocini es reconstruí l'absis del monestir, seguint les indicacions que Puig i Cadafalch havia indicat, i embellí el temple amb diverses escultures de Josep Viladomat. També va fer construir l'edifici de les Germanes Carmelites destinat a escola i va fer reconstruir l'ermita de la Mare de Déu del Prat.

Més informació a XXVII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Sant Joan de les Abadesses, 1982 Pàgs 47-57.  

- Ramon Serrat Fajula (1881-1944) Medalla de plata de la vila (1944). Compositor d'un gran nombre de sardanes, algunes inspirades en temes santjoanins, diverses peces per a piano i violí, i obres simfòniques. Dirigí l'Escola Municipal de Música de Sant Joan. El 1934, amb motiu de la restauració del Ball dels Pabordes, va compondre les serenates que any rera any interpreta la cobla quan es van a recollir les pabordesses per a dansar a la plaça.

Més informació al programa de Festa Major de 1981 i al llibre de Marcel Miquel i Joan Ferrer sobre la sardana. Ambdós disponibles a l'arxiu. 

- Josep Picola Soler (1913-2002). Fill il·lustre (1985). Llibreter, dibuixant i conegut sobretot per la seva obra poètica. És autor de "Temps i espai: divagacions poètiques", "Petons al vent", "Bromes i veres", "Sant Joan de les Abadesses: una vila del Ripollès, notes d'història i llegenda" entre moltes altres obres. Al llarg de la seva vida va crear una gran quantitat de picolines,  que consisteixen en aforismes que reflecteixen les seves reflexions i pensaments. Des de l'any 2000, la biblioteca municipal porta el seu nom.

- Joan Baptista Bertran Duran (1911-1985). Fill il·lustre a títol pòstum (1985). Jesuïta. Escriptor i poeta. Ingressà a la Companyia de Jesús i estudià lletres, filosofia i teologia a Saragossa i Itàlia. És autor de diversos manuals de literatura espanyola, de llibres de poesia i prosa, a més de diverses traduccions de l'italià, francès i català. Algunes obres seves com "Hay un valle en mi infancia" o "Del meu poble, encara" estan centrades en els records dels anys que visqué a Sant Joan.

Més informació a XXVII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Sant Joan de les Abadesses, 1982 Pàgs 167-171. 

Publicacions

Llibres

Sant Joan de les Abadesses, una vila del Ripollès. Josep Picola i Soler. Promociones y Publicaciones Universitarias, Barcelona 1993.

La Pagesia a Sant Joan de les Abadesses. Perfecte Costa Privat i Mª Dolors Santanach Llagostera. Editat pels mateixos autors a Palahí Arts Gràfiques, Girona 1996.

Santa Llúcia de Puigmal, parròquia sufragània de Sant Joan de les Abadesses. Perfecte Costa Privat i Mª Dolors Santanach Llagostera. Editat pels mateixos autors a Palahí Arts Gràfiques, Girona 1997.

El Ball dels Pabordes de Sant Joan de les Abadesses. Guifré Miquel i Fageda. Editat per l'Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses a Impremta Baronal, octubre de 1997.

Guia Turística de Sant Joan de les Abadesses. Perfecte Costa i Ma Dolors Santanach. Editat pels mateixos autors a Palahí Arts Gràfiques, Girona 1997.

La Sardana a Sant Joan de les Abadesses. Joan Ferrer Godoy i Marcel Miquel Fageda. Editat per l'Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses a Impremta Baronal, Sant Joan de les Abadesses, 1999.

Capçalera. Revista de caire cultural editada per l'Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses a l'Impremta Maideu. Ripoll, 1999.

SJA, La Revista de la gent de Sant Joan. Revista local editada per l'Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses i elaborada per un consell de redacció que en decideix els continguts.

Música

El Ball dels Pabordes i altres músiques populars de Sant Joan de les Abadesses. Cobla Montgrins. Audio-visuals de Sarrià, Barcelona, 1997.

Sardanes de Sant Joan de les Abadesses, Ciutat Pubilla de la Sardana. Cobla Montgrins. Audio-visuals de Sarrià, Barcelona, 1997.

El Comte Arnau, banda sonora original de la representació teatral. Joan Figueres. Audio-visuals de Sarrià, Barcelona, 1998.

Cançoner Trobadoresc del monestir de Sant Joan de les Abadesses i altres cançons de trobadors. Menestrils d'Ontinyent. Audio-visuals de Sarrià, Barcelona, 1999.

Vídeo

El Ball dels Pabordes. Enregistrament cedit per TV3. Sant Joan de les Abadesses, 1997.

Sant Joan de les Abadesses. Ferran Llagostera. Centre Promotor de la Imatge, Barcelona, 1998.

0
0
0
s2smodern
Comparteix Sant Joan
powered by social2s

Patrimoni i llocs d'interès

  • Vila vella

    Vila vella nou web


    A l'edat mitjana era coneguda com a Vila Nova. Creada a principis del segle XIII per iniciativa dels abats Pere de Soler i, posteriorment, Ramon de Blanes als antics camps monàstics del Vinyal. Fou organitzada segons l'esquema de les ciutats romanes: una trama de carrers paral·lels i perpendiculars amb una plaça principal com a centre. Aquest traçat és poc habitual comparat amb d'altres viles medievals.

    La Plaça Major era el centre de vida social i d'intercanvi econòmic. D'aquí parteixen els principals carrers de la Vila, alguns dels quals acolliren un bon nombre d'artesans, com el carrer Tints.

    Al voltant de tota la Vila Vella trobem les restes de la muralla que protegia a la població, iniciada al segle XII i reforçada en diverses ocasions Arribà a constar de 24 torres i 6 portals d'accés.

    A l'edat mitjana era coneguda com a Vila Nova. Creada a principis del segle XIII per iniciativa dels abats Pere de Soler i, posteriorment, Ramon de Blanes als antics camps monàstics del Vinyal. Fou organitzada segons l'esquema de les ciutats romanes: una trama de carrers paral·lels i perpendiculars amb una plaça principal com a centre. Aquest traçat és poc habitual comparat amb d'altres viles medievals.

    La Plaça Major era el centre de vida social i d'intercanvi econòmic. D'aquí parteixen els principals carrers de la Vila, alguns dels quals acolliren un bon nombre d'artesans, com el carrer Tints.

    Al voltant de tota la Vila Vella trobem les restes de la muralla que protegia a la població, iniciada al segle XII i reforçada en diverses ocasions Arribà a constar de 24 torres i 6 portals d'accés.

     

  • Monestir

    Monestir SMisteri nou web


    Va ser fundat al segle IX per Guifré el Pelós i la primera abadessa en fou Emma, una de les seves filles. La comunitat femenina fou expulsada al segle XI per raons poc clares, suposadament per dur una vida poc digne d'una comunitat religiosa. Després d'un segle de crisi s'hi acaba afermant una comunitat de preveres agustinians, amb el suport del comte Berenguer III. L'actual construcció data del segle XII i la disposició dels absis respon a una influència occitana, amb cinc absis ricament decorats i un ampli conjunt amb deambulatori entorn a l'altar.

    Guarda en el seu interior un magnífic grup escultòric del segle XIII conegut com a Santíssim Misteri, obra de transició entre el romànic i el gòtic que representa el davallament de la creu.

    També s'hi troben retaules gòtics d'alabastre dedicats a Sant Agustí i Santa Maria la Blanca i el sepulcre del Beat Miró, també d'estil gòtic. Les tres peces són un exemple de la producció de l'important taller d'escultura que va acollir la vila al segle XIV. El claustre gòtic del segle XV substituí l'anterior romànic destruït pel terratrèmol de 1428. Completa el conjunt, la capella barroca dels Dolors, amb una preciosa talla contemporània de la Pietat de l'escultor Josep Viladomat.


  • El Palau de l'Abadia

    Palau Abadia nou web2


    El Palau de l'Abadia, tal com ara el veiem, és el resultat d'una llarga successió de construccions i reformes que comencen al segle XIV quan l'abat Pere de Soler dóna forma a les dependències del Monestir ja existents, on ell mateix residia. Serà un altre abat, Arnau de Vilalba, qui al segle XV ennoblirà el casal amb elements d'estil gòtic i la construcció del petit claustre que comunica les diferents parts del Palau. Els capitells d'aquest claustre tenen gravat l'escut de l'abat, que també es troba al primer pis en el dentell d'una porta.

    Ara el Palau de l'Abadia acull diferents serveis turístics i culturals, com l'Oficina de Turisme, el Centre d'Interpretació del Comte Arnau, l'Espai Art Abadia o l'exposició permanent Romànic, una volta pel Ripollès, entre d'altres. 

     

  • Casa Maragall

    Casa Maragall nou web


    Situada al carrer Major de la Vila Vella, és la casa on va estiuejar-hi el poeta Joan Maragall. Hi va escriure La Vaca Cega i els Goigs de la Verge de Núria. Gràcies a l'estada a la nostra vila, va conèixer també la llegenda del Comte Arnau, de la que en feu un magnífic poema.

    Un altre punt de referència de Maragall és la Font del Covilar al costat de la casa del mateix nom a les afores del poble, on es troba la poesia de La Vaca Cega gravada en un monòlit de pedra.




  • Església de Sant Pol

    StPol nou web


    Situada després del Pont Vell, és on va aparèixer el primer nucli urbà anomenat del Raval. Des dels seus orígens l'església era la parròquia dels vilatans. L'església actual data del segle XII i està dedicada a Sant Joan i Sant Pau, representats flanquejant el Crist en Majestat en el timpà esculpit de sobre la porta (conservat al museu del Monestir).Patí importants danys en el terratrèmol de 1428 i en guerres posteriors.

    Durant l'època barroca fou àmpliament reformada. L'actual estat sense les parets laterals i l'edificació romànica visible la converteix en un original conjunt pedagògic, ja que permet entendre el procés de construcció de les esglésies de l'època. Des del 1997 acull el monument a la Sardana, obra de l'escultor santjoaní Francesc Fajula.

    >L'església es troba al costat de la Pl. Anselm Clavé, urbanitzada cap al 1920 per Jeroni Martorell, durant l'expansió de la vila. La font que ornamenta la plaça és obra de Josep Camps i està coronada per una estàtua que representa probablement el Comte Arnau.

  • Pont Vell

    Pont Vell nou web


    El primer pont de la vila sobre el riu Ter data del 1138, era d'estil romànic i amb un sol arc. Fou malmès pel fort terratrèmol que va sacsejar la vila el 1428 i va ser reedificat en estil gòtic, amb una arcada molt esvelta que el converteix en el pont gòtic amb més llum de la península. Durant la retirada republicana al final de la Guerra Civil espanyola va ser dinamitat i el 1976 es va reconstruir amb la gran volta gòtica i les arcades romàniques.



  • Plaça Major

    Placa Major nou web2


    Anomenada originàriament El Mercadal era el centre de vida social i d'intercanvi econòmic de la Vila Nova (actual Vila Vella). L'any 1230 Jaume I el Conqueridor va donar permís per a fer-hi el mercat setmanal, que actualment té lloc al Passeig Comte Guifré. Voltada per cases porxades, conserva algunes columnes amb elements gòtics. A la banda nord-oest, els porxos havien estat dobles i acollien una taula de pedra en la qual els paraires i teixidors amidaven els seus draps.

  • El Palmàs – Casal Jaume Nunó

    Palmas nou web


    El Palmàs és la casa on va néixer Jaume Nunó l’any 1824. El 1991 fou adquirida per l’Ajuntament i ha estat reconstruïda entre els anys 1996 i 2010. Es tracta d’una casa pairal, de la qual cal destacar les arcades que s’obren a migdia i a ponent. Sota el jardí es conserven les restes d’un antic taller paraire, que corresponen a la part destinada al tint del teixit. La seva reconstrucció serveix per estrènyer més els lligams entre Sant Joan de les Abadesses i el poble mexicà i es converteix en un lloc de visita per als mexicans que viuen al nostre país i aquells que ens visiten i, alhora, permet que la vila de Sant Joan de les Abadesses continuï tenint un lloc, petit però entranyable, en la història de Mèxic gràcies a un fill seu, Jaume Nunó.
    Actualment El Palmàs és un equipament municipal que acull diferents serveis: L'Esposició permanent de Jaume Nunó, el casal de jubilats, el centre de joves...

  • La Muralla

    Parc Muralla nou web


    Voltava tota la Vila Vella protegint-la dels atacs de l'exterior. Constava de 24 torres i 6 portals d'accés. Actualment, es poden observar algunes restes de l'antiga muralla al Passeig Comte Guifré, a la Plaça de l'Arquitecte Duran i Reynals, al mirador de la plaça de l'Abadessa Emma i especialment al Parc de la Muralla, on s'obria el portal de ponent i on podem contemplar un fragment considerable de muralla i les restes d'una de les torres.

  • Era d'en Serralta

    Era Serralta nou web


    És una era tancada que inclou una pallissa amb una arcada gòtica. Les seves parets perimetrals són part de la muralla medieval i d'una de les torres de vigilància.

  • Sant Miquel de la Infermeria

    StMiquel Infermeria nou web


    D'estil romànic, data del segle XII i formava part del clos monàstic juntament amb el Monestir i el Palau de l'Abadia. Fou la capella de la infermeria del monestir utilitzada pels religiosos que no podien assistir al culte de la comunitat per malaltia o vellesa. Actualment tan sols se'n conserva la base dels murs ja que va ser enrunada durant la Guerra Civil per tal de construir el pont de la Plana amb les seves pedres.

  • Ecomuseu El Molí Petit

    Moli petit nou web2


    Molí fariner d'origen medieval i vinculat al Monestir. Va funcionar utilitzant la força de l'aigua fins a principis dels anys 1970. Actualment està restaurat com Ecomuseu  i Centre d'Interpretació dels molins hidràulics i de l'Ecosistema de ribera.

    A l'Ecomuseu Molí Petit podreu conèixer, de forma entretinguda i amena, com vivien a l'edat mitjana en un molí fariner. Trobareu una exposició permanent, amb part dels elements originals del molí, plafons interpretatius i maquetes que faciliten la comprensió del funcionament del mecanisme hidràulic. També es projecten audiovisuals relacionats amb el molí i el seu entorn natural.

  • Plaça de l'Abadessa Emma

    PlAbadessa Emma nou web


    Situada a la Vila Vella i anomenada en honor a la primera abadessa del Monestir. La font monumental que ocupa el lloc central de la plaça va ser donada pel poble mexicà a la vila per honorar al compositor santjoaní Jaume Nunó i Roca, autor de la música de l'himne nacional de Mèxic. Darrera de la Plaça hi ha la cada del Palmàs, la seva casa natal.

    La nostra vila està agermanada amb la ciutat mexicana de San Luís de Potosí, on va néixer l'autor de la lletra de l'himne nacional Mexicà, Francisco González Bocanegra.

  • Vila vella
  • Monestir
  • Palau de l'Abadia
  • Casa Maragall
  • Església de Sant Pol
  • Pont Vell
  • Plaça Major
  • El Palmàs – Casal Jaume Nunó
  • La Muralla
  • Era d'en Serralta
  • Sant Miquel de la Infermeria
  • Ecomuseu El Molí Petit
  • Plaça de l'Abadessa Emma

 

0
0
0
s2smodern

Vila Vella

vila_vella
Creada de nova planta a principis del segle XIII. Fou organitzada segons l’esquema de les ciutats romanes: una sèrie de carrers paral·lels i perpendiculars amb una plaça principal com a centre; d’aquí el seu traçat poc habitual comparada amb d’altres viles medievals.
La Plaça Major era el centre de vida social i d’intercanvi econòmic. Voltada per cases porxades, conserva les columnes amb elements gòtics. D’aquí parteixen els principals carrers de la Vila Vella, entre ells el carrer Major on es troba la on estiuejava el poeta Joan Margall.
Al voltant de tota la Vila Vella trobem la muralla que protegia a la població dels atacs. Constava de 24 torres i 6 portals d’accés. Actualment es poden observar algunes restes de l’antiga muralla.

0
0
0
s2smodern

Casa Maragall

dscf0339

En aquesta casa, el poeta Joan Maragall, estiuejant il.lustre de la vila, hi va escriure La Vaca Cega i els Goigs de la Verge de Núria. Gràcies a l'estada a la nostra vila, va conèixer també la llegenda del Comte Arnau, de la que en faria un magnífic poema.

Un altre punt de referència maragallià és la Font del Covilar, al costat de la casa del mateix nom, a les afores del poble.

En aquesta font el poeta trobà la inspiració per escriure La Vaca Cega, un monolit de pedra amb el poema recorda aquest fet.

font_del_covilar_2

 

0
0
0
s2smodern

Església de Sant Pol

st_pol
 
Després del pont continuava el camí que s’endinsava a la vall, i a la seva vora va aparèixer el primer nucli urbà i aquesta església, en aquell temps parròquia dels vilatans. Dedicada a Sant Joan i Sant Pau, representats flanquejant el Crist en Majestat en el timpà esculpit de sobre la porta, data del segle XII. El seu actual estat la converteix en un original conjunt pedagògic, ja que permet entendre el procés de construcció de les esglésies de l’època. Des del 1997 acull el monument a la Sardana, obra de l’escultor santjoaní Francesc Fajula. L’església es troba al costat de la Pl. Anselm Clavé, urbanitzada cap al 1920 per Jeroni Martorell, amb l’expansió de la vila. La font que ornamenta la plaça és obra de Josep Camps i està coronada per una estàtua que representa el Comte Arnau.
0
0
0
s2smodern