El Decret Llei 1/2017, de 14 de febrer, crea i regula el Registre de Grups d'Interès de Catalunya, i actua com a Registre de la Generalitat i dels ens locals i organismes públics.
Aquest Registre s'ha organitzat de forma que es pugui tenir coneixement públic dels grups d'interès que actuen davant de cada un de les administracions o institucions que l'integren, així com de lesactivitats d'influència o intermediació que desenvolupen davant d'elles.
Què són els grups d'interès?
Un grup d'Interès són persones físiques o jurídiques privades i organitzacions sense personalitat jurídica que realitzen activitats, directes o indirectes, de participació activa en l'elaboració i aplicació de les polítiques públiques de l'ens local i del seu sector públic amb la finalitat d'influir en l'orientació d'aquestes polítiques, en defensa d'un interès propi, de tercers o general.
Els grups d'interès es coneixen també com a grups de pressió, lobbys o stakeholders, entre d'altres.
Quines personas i activitats s'han d'inscriure en aquest registre?
Les persones físiques o jurídiques privades i les xarxes, plataformes i altres fonts d'influència organitzada que desenvolupen activitats dutes a terme amb la finalitat d'influir directament o indirectament en els processos d'elaboració i aplicació de les polítiques i de presa de decisions, amb independència del canal o mitjà utilitzat, incloent-hi les comunicacions, les contribucions i la participació voluntàries en consultes sobre propostes normatives, actes jurídics o altres consultes.
Què s'entèn per influència directa i indirecta?
La influència directa és quan es fa alguna activitat de comunicació o contacte directe entre el grup d'interès i un servidor públic.
Contràriament, la influència indirecta és quan les activitats d'influència es duen a terme mitjançant canals com ara els mitjans de comunicació, l'opinió pública, conferències, actes socials, o de reforç de capacitats i coneixements adreçats a servidors públics o amb participació d'aquests per invitació expressa.
Com es produeix la inscripció al Registre?
La inscripció al Registre s'ha de produir per sol·licitud, en qualsevol moment. Cal tenir en compte, però, que per actuar com a grup d'interès davant dels servidors públics cal estar-hi inscrit.
S'han d'inscriure en el registre els que no tenen domicili a l'ens local o a Catalunya?
Sí, perquè el que determina la inscripció no és el domicili del grup d'interès, sinò l'àmbit en el qual s'exerceix la influència: l'ens local i les entitats del seu sector públic.
Una mateixa entitat catalogada com a grup d'interès pot estar inscrita a més d'un registre de grups d'interès?
No, és suficient estar inscrita en el Registre de la Generalitat.
Quines persones i activitats resten excloses d'aquest registre?
L'article 48 de la Llei 19/2014 de 29 de setembre, de Transparència, accés a la informació pública i bon govern, recull quines són les activitats excloses d'aquest registre: activitats relatives a la prestació d'assessorament jurídic o professional vinculades directament a defensar els interessos afectats per procediments administratius, les destinades a informar un client sobre una situació jurídica general, les activitats de conciliació o mediació dutes a terme en el marc de la llei, o les activitats d'assessorament dutes a terme amb finalitats informatives per l'exercici de drets o iniciatives establertes per l'ordenament jurídic.
Hi ha algun tipius de persona jurídica que no s'ha d'inscriure en el Registre?
No s'hi inscriuen els partits polítics ni les esglèsies. No s'hi inscriuen tampoc les persones que fan activitats amb voluntat d'influir per compte i interès propi, ja que aquesta activitat té la consideració de participació ciutadana que compta amb uns mecanismes de participació propis en les polítiques públiques: el dret de petició, la iniciativa legislativa popular, el govern obert, etc.
Tampoc no s'hi ha d'inscriure els qui fan activitats incloses en l'àmbit objectiu del Registre per compte d'altri, ja que qui s'ha d'inscriure al Registre és aquell per compte del qual treballen. En canvi, sí que s'han d'inscriure els sindicats i les organitzacions professionals i empresarials i els col·legis professionals i altres corporacions de dret públic a què les normes fonamentals i altres lleis atribueixen funcions públiques i/o de representació institucional desenvolupada per compte propi i en interès de les terceres persones a les quals, per llei, tenen encomanada la funció de presentar llurs interessos. En aquest cas, però només s'han de declarar les activitats diferents de les funcions públiques de representació institucional i corporativa inherents als agents de diàleg social, económic i professional.
Quin és el nombre màxim de persones per constituir un grup d'interès?
Una única persona pot constituir un grup d'interès.
Els grups d'interès es poden inscriure al registre i els ciutadans poden consultar la informació publicada aquí.
Pàgina 2 de 2