El periodista i escriptor Vicenç Villatoro serà a Sant Joan de les Abadesses el pròxim dissabte 5 d’octubre, on donarà una conferència que duu el nom “Jueus i catalans, un joc de miralls”. Segons paraules del mateix Villatoro, la xerrada serà una repassada a "com en els últims segles s'ha associat -a favor o en contra- la imatge dels catalans amb la imatge dels jueus, de forma que bona part de l'antisemitisme espanyol ha estat també anticatalanista, pràcticament amb els mateixos arguments".
Vicenç Villatoro i Lamolla
Va néixer a Terrassa l’any 1957 i és llicenciat en Ciències de la Informació. Com a periodista ha treballat al Diari de Terrassa, El Correo Catalán, Avui i TV3. Va ser director de l’AVUI entre 1993 i 1996. Entre 2002 i 2004 va ser director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Com a articulista ha col·laborat en diversos mitjans, entre ells l’AVUI, El Periódico, El País, Com Ràdio, Rac1, etcètera. Actualment publica un article diari a l’Ara. Publica articles també periòdicament a El Temps i la Revista de Catalunya.
Com a escriptor ha publicat una dotzena de novel·les, entre elles Evangeli gris. Memòria del traïdor, La claror de juliol, Hotel Europa i La ciutat del fum. Ha obtingut els principals premis de la literatura catalana: Sant Jordi, Sant Joan, Ciutat de Barcelona, Ciutat de Palma, Prudenci Bertrana, Documenta, Carlemany, Carles Rahola… Algunes de les seves obres han estat traduïdes al castellà, el francès, l’alemany i l’italià.
Ha publicat llibres memorialístics –L’ofici de mirar, De part del pare-, de poesia i de divulgació i d’assaig polític. Els darrers llibres en aquest gènere han estat Llibre d’actes, dietari; Sense invitació, poesia, i Amb Déu o sense (amb Francesc Torralba), assaig.
En els darrers anys ha publicat els dos primers volums d’una trilogia sobre la migració i la identitat, a partir d’històries familiars verídiques, narrades com a novel·les: Un home que se’n va i El retorn del Bassat. L'última obra publicada és Massa foc. Diàlegs extremament apòcrifs entre Savonarola i Maquiavel. Premi Carles Rahola d’assaig, que en el marc de la Florència dels Mèdici i la immediatament posterior confronta dues maneres d’entendre la política encara presents en el món actual.
És autor de lletres de cançons –Fugida, amb Ramon Muntaner- i coautor de diversos guions cinematogràfics: La teranyina, Havanera, etcètera.
