Heu vist alguna vegada un ocell quiet a la punta d'una branca d'un gran arbre? Té una panoràmica excel·lent, res no li fa nosa; rep els primers raigs de llum del matí encalmat i a la tarda es gronxa al ritme del vent. El gran espectacle de la vida.
Així és com jo veia la Chikako Taketani el 2005, quan feia tres anys que era a Ripoll i vàrem fer l'exposició a la Vall de Núria.
Ara, després de més de set anys d'estar junts i de viure el món de l'art a fons, he captat el compromís que ella té amb l'obra ben feta, el tractament que hi fa a l'inici, com conforma els colors un cop i un altre: els treu, els posa, els torna a treure, com si els volgués fer sortir de dins uns núvols màgics, o com si tinguessin por de ser massa allò que són. Així ens fa entrar dins el seu silenci, un silenci mut on no arriba la paraula, com els grans silencis, que et deixen tots els camins lliures per poder sentir-los intensament.
Aquest joc d'emocions sostingudes en una atmosfera suau i densa ens fa entendre l'espai-temps, i ens ho proposa guiant-nos en els temes del viatge, com si fos un conte de fades: gats, ocells, peixos i els vaixells suspesos en l'aire, a punt per començar un nou somni. Els trens que crea la Chikako es troben immersos en el temps i són impregnats de màgia, fantasia i mirades perdudes. Ella ho sap extreure del seu món del Japó, on els trens van plens a vessar dins un silenci extrem, que són els altres silencis.
A través de la temàtica de les noies amb quimono, veiem els estats d'ànim que viu. Són joves amb aspecte desenfadat i liberal, inhibides del que puguin dir. En el seu treball conscient, amb el propòsit d'arribar a ser més profund i tenir més força, primerament deixà de pintar la boca, més tard, el nas i, en l'última sèrie, fins i tot els ulls. Crec que és aquí on la Chikako arriba a un silenci pur, amb el qual ens deixa muts i sense alè, penjats en aquest núvol del temps. Ella ens ho vol fer sentir, amb totes les aromes del viatge, del gran viatge que és viure.
Aquí tenim una pintura de tons pàl·lids i tendres, que enamora i endolceix el cor a tots els que estimem i sentim l'art de veritat i ens diu, silenciosament, que l'art només té una finalitat, que és buscar-se i trobar-se per aconseguir aquests petits plaers que ens dóna la vida.
L'exposició que presenta a l'Espai Art l'Abadia - Palau de l'Abadia de Sant Joan de les Abadesses és un clar exponent de la seva creativitat. Escoltem, doncs, els silencis enmig d'aquestes pedres carregades d'història.
Domènec Batalla
Fotografies de la inauguració:
