L’escultor barceloní Emili Armengol (Barcelona, 1943), resident a Rupià, és l’artista escollit per exposar a l’Espai Art l’Abadia de Sant Joan de les Abadesses a partir del 5 de setembre, just una setmana abans de la Festa Major. Les tres dimensions de les runes és una interpretació d’Armengol de 24 caràcters de la simbologia celta i que utilitzaven els druides en els seus escrits.
Cada un d’aquests signes té una funció més enllà d’un alfabet, ja que té un concepte i un significat particular com la protecció, l’èxit, la mort, el canvi, les decisions… Emili Armengol ha transformat els símbols gràfics plans que també ha expressat de forma pictòrica i els ha donat volum, tot respectant els traços bàsics de l’alfabet rúnic però dotant-los de presència en l’espai. Per fer-ho, ha utilitzat planxes de bronze, acer inoxidable i acer patinable i les talla, les tensa i les solda per crear les seves obres amb una voluntat arqueològica, històrica i estètica a la vegada.
Divendres 5 de setembre, a les 19h
Inauguració de “Les tres dimensions de les runes”, d’Emili Armengol
L’exposició es podrà veure fins al 19 d’octubre, de 10 a 14 i de 16 a 19 hores
Emili Armengol
Emili Armengol i Abril (Barcelona, 1943) és fill del joier i pintor Emili Armengol i Gall. Treballa sobretot amb formes orgàniques, amb perfils arrodonits i combinant sovint diversos materials. La historiadora i crítica d’art i especialista en avantguardes Maria Lluïsa Borràs, va dir d’Armengol que “és un dels escultors catalans de la modernitat amb més domini dels mitjans expressius i amb més força creativa”.
Visió Antològica - Emili Armengol d'Alex Tremps Produccions
Va començar fent obra de format mitjà a finals dels seixanta, però en la seva trajectòria artística també ha demostrat el seu domini de l’ofici en obra pública i exterior. El seu estil busca les formes minimalistes treballant la complicitat dels materials. Entre d’altres, és autor de La Porta dels Països Catalans, una obra situada a Salses (Rosselló) que des del 2003 es pot veure des de l’autopista. La visió aèria del monument recorda una falç, en referència al cant d’Els Segadors.
