Publicat el 06 d'agost 2011

Isern dota les seves figures de tants records com si haguessin viscut mil anys, els incrusta fragments de vida, dispersos, nebulosos, a vegades inquietants en la seva indesxifrable emergència, com l'escriptura en erupció d'un palimpsest, com una pleura observada a través d'una radiografia, però incita a fer-los dicibles, a donar-los un sentit, justament per mitjà d'aquest buit circumdant, un espai de transcendència que invoca el sagrat i, doncs, l'esperança d'una plenitud, d'una unitat. Ell parla de la "possibilitat del despertar de la consciència", en un procés que consisteix a buidar l'esser humà de tot element d'identitat per llavors "poder-lo reomplir de cosmos", o dit d'una altre manera: partint d'elements figuratius, arribar a una abstracció. Per això no li interessen el individus definits, només el seu cos, la carcassa sembrada d'imatges i signes, vencent el preciosisme de les seves extraordinàries facultats de dibuixant, que fan de les seves pintures uns artefactes encara més inquietants: tan perfectes, tan fotogràfiques, i al mateix temps, tan pocs explicites, tan pròximes a l'espectre i al misteri. En el seu treball més recent, la tendència s'accentua i s'obscureix: damunt el cos, la línea d'un altre cos, la silueta d'una altre criatura cridant-lo, sotjant-lo, esperant-lo. Cada vegada més sovint, Jordi Isern sent la temptació d'inscriure cossos dins dels altres cossos, uns rostres tatuats al pit o a les espatlles que quasi sempre es presenten meditabunds o extasiats, com si aspiressin la fragància d'alguna ombra fugissera abans no acabi d'esvanir-se. Són com fantasmes reclamant els seus drets de fer-se visibles damunt la matèria inerta, la música tènue, al límit d'apagar-se, d'un somni que es resisteix a desaparèixer. L'obra d'Isern té veritablement el poder de vivificar tot allò que semblava somort i exhaurit, totes aquelles imatges latents que secretament continuen respirant per dins, i ho fa a través només de fragments, un cap, un tors, una esquena nua envigorida per la introspecció i la soledat. Poques vegades la pintura contemporània haurà expressat l'anhel de completesa des d'una consciència tan honesta de la seva fragilitat.

Fotografies de la inauguració:

Publicat el 17 de setembre 2012

Miralls amb Memòria
FOTOGRAFIA I FOTÒGRAFS, GIRONA
1860-1940

[widgetkit id=23]

Publicat el 14 de març 2010

Gerard Sala va néixer a Tona (Osona) el 9 de Març de 1942, però va passar la seva infantesa a Palma de Mallorca. Actualment viu a Badalona, i a Sant Joan de les Abadesses, al Pirineu gironí, on té el seu estudi.

Va realitzar estudis de pintura a l'Escola Massana , a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi i a L'escola de pintura mural a Sant Cugat del Vallés . Des de l'any 1979 és professor del Departament de Pintura de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona on actualment n'és professor emèrit. L'any 1985 va realitzar la Tesi Doctoral "Entorn" partint de l'anàlisi de la seva pròpia obra.

Ha realitzat prop de cinquanta exposicions individuals i ha participat a més d'un centenar d'exposicions col·lectives, la major part d'elles a Catalunya, encara que, en algunes ocasions, les seves obres han estat exposades a l'Estat Espanyol (Madrid, Sevilla, Bilbao, Eivissa, Saragossa, Palma de Mallorca...) i a l'estranger (Alemanya, Suècia, EE UU., Israel, Uruguai, Xile, Itàlia...)

Gerard Sala és dedica essencialment a la pintura, tot i que també ha conreat alguns altres camps de l'art dels que podem citar-ne alguns exemples: Escultura ( " La Porta del Mar", a Badalona.) Mural (200 m2. a l'estuc a Honda Greens, La Garriga.) Cartells (Festes de la Mercè. Barcelona 1995). Escenografia ("Nascita e Apoteosi di Horo". Opera de cambra de Miquel Roger). Segells (3 per a la Sèrie Pre-Olímpica). Poesia ("Amb la veu als ulls". VIENA Edicions . "Germinal " Edicions PONT DEL PETROLI ), així com el gravat i la litografia.

Te obres al Museu de Badalona. Museu d'Art Contemporani d'Eivissa. Museo de Arte Contemporáneo de Sevilla. MACBA. Museo Zabaleta . Fundacion Juan March. Fundació Lluís Companys. Fundació EINA. Fundació Vilacasas. Col·lecció Testimoni de La Caixa. Col·lecció Universitat de Barcelona. Col·lecció Diari Avui. Col·lecció Banca Catalana. Col·lecció Banc de Sabadell. Col·lecció F.C.Barcelona. Col·lecció Caixa de Girona.

Com a receptor/espectador es manifesta molt interessat per la musica , per la poesia i pel taoisme, dels que, possiblement, n'ha après tant o més de la essència de l'art, que de la pintura.

Fotografies de la inauguració: