TwitterFacebookYoutubeRSS


Jaume Nunó i Roca (1824-1908)

L'autor de l'himne de Mèxic va nèixer a Sant Joan de les Abadesses, per aquesta raó, diferents vincles uneixen Sant Joan amb el poble mexicà.
 
Nunó va començar els estudis musicals de la mà del seu germà Joan, organista del monestir de Sant Joan de les Abadesses. Va prosseguir els estudis a Barcelona, on ingressà al cor de la Catedral i, al cap d’un temps, va rebre una beca per acabar-se de formar a Itàlia. La seva vinculació a les bandes militars el va portar a Cuba i poc després a Mèxic, on va guanyar, l’any 1854, el concurs per a la composició de la música de l’himne nacional mexicà.

A causa de la complicada situació política de Mèxic de mitjans segle XIX, es va instal·lar als Estats Units, primer a Nova York i després a Buffalo, on va dirigir diverses orquestres, companyies d'òpera i entitats corals, i on va exercir la docència. Després de ser redescobert, Mèxic li va tributar un gran homenatge. Les seves restes descansen a la Rotonda dels Homes Il·lustres de Mèxic.
 

BIOGRAFIA

Naixement i estudis

Jaume Nunó Roca va néixer a Sant Joan de les Abadesses el 7 de setembre de 1824. Era fill de Francesc Nunó i Magdalena Roca, membres d’una família de teixidors amb alguns antecedents musicals: el seu germà, Joan Nunó, que va ser organista al monestir, i el seu oncle-avi, Josep Nunó, que va ser compositor de cambra de Ferran VII. Al poc temps de traslladar-se a Barcelona, va quedar orfe i el seu oncle Bernat es va fer càrrec d’ell. Va ingressar al cor de la Catedral de Barcelona i, donada la seva bona predisposició per la música, se li va concedir l’oportunitat de viatjar a Nàpols a estudiar amb l’operista Saverio Mercadante. 

Viatge a Cuba i estada a Mèxic

En tornar d’Itàlia, Jaume Nunó va viure uns anys a Terrassa i Sabadell dirigint orquestres i bandes locals fins que, l’any 1851, va ser nomenat director de la Banda del Regiment de la Reina i va viatjar amb aquesta formació a Cuba, en aquella època encara colònia espanyola. Allà va conèixer el general Antonio López de Santa Anna, que es dirigia cap a Mèxic per ocupar el càrrec de president. En vista de les bones aptituds de Nunó, Santa Anna li va oferir el càrrec de director general de les bandes militars mexicanes, amb el rang de capità i un sou excel·lent. 

L’Himne Nacional de Mèxic

Al poc temps d’arribar a Mèxic, es va convocar un concurs per posar música als versos de Francisco González Bocanegra, confeccionant així el nou himne mexicà. Nunó es va presentar de forma anònima per tal d’evitar que la seva obra fos avaluada amb prejudicis i, el 12 d’agost de 1854, va ser declarat vencedor del certamen. L’himne es va estrenar el 15 de setembre de 1854 en una celebració fastuosa a la Ciutat de Mèxic. Tot i així, el seu èxit va ser breu, ja que el govern de Santa Anna va ser enderrocat a principis del 1855 i la posició de Nunó, pròxima al govern, el va obligar a emigrar als Estats Units.

L’adéu a Mèxic i vida als Estats Units

Després de marxar de Mèxic va passar 15 anys vivint a Nova York i fent gires per Amèrica dirigint companyies d’òpera, acompanyant destacats solistes que venien d’Europa. Els baixos salaris i els viatges extenuants van fer que, per recomanació de l’editor G. Schimer, decidís instal·lar-se a la ciutat de Buffalo, prop de les cascades del Niàgara, per dedicar-se a la docència musical. Durant aquests anys, Jaume Nunó va convertir-se en un respectat membre de la comunitat musical, va fundar nombrosos cors i va dirigir vàries societats filharmòniques. 

La família

Abans de marxar cap a Amèrica, Nunó va estar casat amb Dolores, vídua de Taló, i d’aquesta unió en va néixer una filla, Dolores Nunó, que també es va dedicar a la música. Un cop a Buffalo, el 1873, es va tornar a casar amb Kate Cecilia Remington, amb la qual va tenir tres fills: Cecilia (que va morir sent un infant), Christine (que va ser una infermera condecorada durant la Segona Guerra Mundial) i James Francis (que es va dedicar als negocis). Únicament aquest últim va tenir descendència i, avui dia, encara hi ha descendents directes d’en Jaume Nunó (tot i haver perdut el cognom): Edwin B. Cragin, el seu besnét. 

El retrobament de Nunó

Durant l’Exposició Pan-Americana que es va celebrar a Buffalo el 1901, un periodista mexicà es va sorprendre en llegir en una placa “James Nunó - Studio”. Com la majoria de mexicans, el periodista suposava que Jaume Nunó, de qui no es tenien notícies des de 1864, era mort. Quan el president Porfirio Díaz va saber la notícia del retrobament de Nunó, el va convidar a visitar Mèxic. La rebuda va ser colossal i, durant unes setmanes, el mestre va ser el personatge més important de Mèxic. Uns anys més tard, el 1904, amb motiu del cinquantenari de la composició de l’himne, Nunó va tornar a visitar Mèxic. 

La mort i el doble enterrament

El 18 de juliol de 1908 Jaume Nunó moria a Bayside, Nova York, als 83 anys. La seva mort va ser notícia tant a Mèxic com a Nova York i va ser enterrat a Buffalo. L’any 1942 el Govern Mexicà va reconèixer la transcendència de la figura de Nunó i va fer exhumar les seves despulles per a dipositar-les a la Rotonda de las Personas Ilustres de la Ciutat de Mèxic, on hi reposen molts prohoms de la història de Mèxic. Jaume Nunó és l’únic estranger que reposa en aquest cementiri.


Més informació:

Agermanament entre Sant Joan de les Abadesses i San Luís Potosí

Postal de Dolores a Christine. Filles de Jaume Nunó

Exposició Mestre Jaume Nunó