Quan en Gerard Sala, artista que admiro profundament, em va demanar de fer una exposició d'obres de la nostra col·lecció a Sant Joan de les Abadesses, immediatament li vaig dir que sí per dues raons: per l'amistat que sento envers ell i per l'afecte que tinc a aquest vila. De petit havia estat a Sant Joan de les Abadesses amb una persona que treballava amb els meus oncles avis, Beatriz i Victor Romano. Es deia Rosita i era de Sant Joan. A més a més en feia bandera, perquè no hi havia conversa amb ella que no fes esment del seu estimat Sant Joan de les Abadesses. Tot plegat ho tinc com un record preciós de la meva infància.
Quan vam visitar el meravellós espai expositiu del Palau de l'Abadia, Núria Poch, la Directora del Consorci Museu d'Art Contemporani de Mataró i jo, no vam dubtar en què fóra ideal mostrar l'obra de dos artistes, un a la planta baixa i l'altre al primer pis. Haguérem pogut escollir artistes de la generació d'en Gerard i reproduir, d'alguna manera, la tercera exposició que vam fer a la Nau Gaudí de Mataró, però el fou el propi Gerard que ens va animar a mostrar obres de dos artistes catalans de tant renom com són Josep Guinovart i Albert Ràfols-Casamada.
Segurament, de tots els artistes de la seva generació, que també inclou a Tàpies, Hernández Pijuan, etc..., són els artistes millor representats a la nostra col·lecció, perquè tant a la Carmen, la meva dona, com a mi, ens van robar el cor des que vam conèixer la seva obra i, posteriorment, els vam conèixer personalment. En poques ocasions hem plorat tant la pèrdua d'uns amics pels quals hem sentit sempre una admiració enorme. L'esposa d'Albert Ràfols-Casamada, Maria Girona, ho sap perfectament, com també ho sap la Maria, filla de Josep Guinovart.
Núria Poch ha escollit per a l'exposició el millor d'ambdós artistes i crec que aquesta exposició fa justícia al seu immens talent i creativitat.
És el meu petit homenatge personal a aquests dos catalans, que d'haver viscut i treballat a Nova York, avui serien figures mundials de l'art contemporani.
Lluís Bassat
"Les tres dimensions de les runes" és un projecte que neix a partir de la meva interpretació intuïtiva de la simbologia dels celtes, que consta bàsicament de 24 caràcters que eren utilitzats pels Druides en els seus escrits.
Cadascun d'aquests símbols, que són quelcom més que un alfabet, té un significat particular: la protecció, l'èxit, la mort, el canvi, les decisions...
La present sèrie d'escultures és el resultat de portar uns símbols gràfics, plans (en dues dimensions) a l'espai, donant-los-hi volum, tot respectant els traços bàsics originals de l'alfabet rúnic. Cada obra és fidel al caràcter simbòlic de l'element; és única i adquireix una nova presència en l'espai.
Tallant, tensant i soldant planxes de bronze, acer inoxidable i Corten, he creat les obres amb la complicitat del material, al qual permeto, a vegades, dir-hi l'última paraula.
Emili Armengol
Rupià 2014